Després de les dues guerres mundials que van ensangar el nostre continent al segle passat, de nou se senten tambors de guerra a Europa. De fet, ja es combat a sòl europeu des de fa més de dos anys i mig. I des de fa més d'un any tenim un altre conflicte militar a un Pròxim Orient. Sense oblidar la sempiterna conflictivitat a Àfrica Central i subshariana. Tots aquests enfrontaments, que fins ara tenen un caràcter local, poden arribar a formar part d'una conflagració internacional a gran escala on es ventili el que està veritablement en joc: l'hegemonia mundial.

Perquè això és el principal. Com en les darreres dues guerres mundials, ara hi ha una competició per la dominació mundial, que actualment implica el control de les fonts riques, el petroli i altres recursos escassos. Els principals competidors coneixen clarament la seva posició en el conflicte. Els països ficticis poden dubtar i avaluar la seva alineació en el conflicte. La situació actual va tenir la seva contrapartida en l'etapa de pròleg de la Segona Guerra Mundial. Països com la Unió Soviètica i Finlàndia estaven, al final de la guerra, en coalicions diferents que al principi.

També actualment s'estan plantejant aliances, més o menys conjunturals, per països que no són els principals protagonistes del conflicte. Per exemple, el paper de Rússia, Ucraïna, Corea... en el conflicte global que apareix a l'horitzó pot ser diferent en funció de la política que ha d'emprendre el guanyador de les recents eleccions nord-americanes. I a l'Orient Mitjà també poden passar situacions imprevistes. Ningú s'hauria atrevit a pensar, fa vint o trenta anys, que Israel i els principals països àrabs estarien al mateix bàndol en una guerra que té lloc a l'Orient Mitjà. Així és, l'atac de HAMAS contra Israel el 7 d'octubre de 2023 tenia com a objectiu frustrar l'anomenat Pacte d'Abraham entre el món àrab i l'Estat jueu.

Però, conscients de com d'irreparable seria el resultat d'una guerra nuclear, les grans potències amb arsenals atòmics prefereixen abstenir-se d'intervenir en conflictes amb totes les armes que posseeixen i les seves pròpies tropes. Encomanen les operacions militars als seus socis subordinats. Així, a la guerra d'Ucraïna els morts no seran de la gran potència nord-americana, només seran russos i ucraïnesos i, si l'OTAN ha d'intervenir més tard, els morts seran en tot cas europeus. Per la mateixa raó, l'Iran no intervindrà amb les seves armes nuclears: els morts, en la batalla contra Israel, seran els socis subordinats de l'Iran: palestins, libanesos, huthis, sirians... Al mateix temps, l'Iran és un soci subordinat de Xina, l'única potència actualment capaç de desafiar l'hegemonia nord-americana.

Hem de ser conscients que les nacions europees es troben entre els països ficticis, els socis subordinats de l'imperialisme americà. Si el conflicte a Ucraïna augmenta, ens trobarem en primera línia. Hem de ser conscients i conscienciar el nostre poble del perill de pertànyer a aquesta aliança militar. Aquest assumpte, en el qual ens volen fer intervenir, només ens pot portar desgràcies. De fet, ens hem vist obligats a participar en el bloqueig comercial contra Rússia, que ens perjudica tant com perjudica els mateixos russos. Per tal d'interrompre el subministrament de gas rus a Europa, fins i tot es va explotar un gasoducte.

Encara que, com és molt probable, no es produeixi un enfrontament nuclear, podria haver-hi un gran conflicte militar, que serà una autèntica guerra mundial, i en aquest cas les conseqüències per als participants poden ser catastròfiques com demostren els conflictes locals actuals. existents. És urgent mobilitzar-nos contra el destí que els governants mundials ens prescriuen. Hem d'apostar per la pau. Cap país té dret a governar la Terra. No hi ha pobles escollits, tots els pobles pertanyen a Déu, i tenen dret a viure en pau i a accedir en igualtat de condicions als recursos del planeta.

Les relacions humanes, entre grups, entre nacions, entre races o grups ètnics... no s'han de basar en criteris de domini i dependència econòmica. Per afrontar els problemes humans, els valors implícits en l'ensenyament de Jesús encara són essencials. Estimar els teus veïns com a tu mateix és la regla d'or per fer front als problemes interpersonals. Les desgràcies del món, els injustos sistemes de govern, són fruit de l'egoisme humà. És en aquest front on hem de lluitar, i la tasca és urgent. Això és molt important per a la humanitat.